Search results for "història de l'educació"
showing 10 items of 17 documents
Laïcisme i renovació pedagògica al País Valencià
2007
En la nostra història educativa el laïcisme ha estat unit a les propostes educatives renovadores. la seua identificació amb la llibertat de càtedra, d'estudi, de pensament, de creació, ha propiciat una creativitat que s'ha reflectit en una escola activa, lliure, sense dogmes polítics ni religiosos, ni pedagògics.
El avance de las actitudes críticas entre el profesorado durante el tardofranquismo : el caso valenciano
2016
En este texto pretendemos reflexionar sobre el avance de las actitudes sociales críticas entre el profesorado durante la última etapa de dictadura franquista. Particularmente, a partir de un análisis de testimonios, informes políticos y bibliografía centrado en Valencia, analizaremos diversas dimensiones de este fenómeno, escasamente integrado en el debate sobre las actitudes sociales durante el franquismo. Así, destacamos su notable extensión y su importante influencia en la concienciación crítica de los estudiantes y la dinamización sociopolítica de los barrios y pueblos del tardofranquismo. En aquest text pretenem reflexionar sobre l'avenç de les actituds socials crítiques entre el profe…
'Coros y Danzas de la Sección Femenina' política y folklore
2003
Els "Coros y Danzas" de la Sección Femenina de Falange presentaven una intencionalitat política a l'hora de recuperar el folklore, utilitzant-lo amb una finalitat propagandística i legitimadora del discurs de la unitat d'Espanya. Més enllà d'una recuperació i una investigació etnogràfica, que preservara els arrels tradicionals, les falangistes unificaven vestimentes i les adaptaven a les seues pròpies necessitats, fent d'aquesta organització una de les més eficaces per l'educació informal de les dones durant el franquisme
La formació professional de les dones: la ventafocs del sistema educatiu (València 1951-1970)
1999
Les dones valencianes, igual que la major part de les de la resta de l'Estat, malgrat la seua cada vegada major incorporació al món productiu al llarg dels anys 50 i 6o del segle XX, van rebre una formació professional primordialment en mans de la Sección Femenina i l'esglèsia catòlica, les dues institucions que donaven suport al franquisme. Es tractava d'una formació que perpetuava la triple segregació del món laboral, mantenint les especialitats femenines, no potenciant-ne l'especialització, formant-les per als oficis menys remunerats, i continuant la preparació per les tasques domèstiques.
Institució oratòria: llibre I, capítols I a III
1961
El document forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València. Traducció al català dels capítols primer a tercer del llibre primer d'Institutio oratoria, de Marc Fabi Quintilià.
Àngels domèstics, ciutadanes republicanes, mestresses consumidores: evolució de l'ideal de la feminitat als llibres escolars (1901-1978)
2005
Els ideals de conducta que la societat desitja en cada moment històric es reflecteixen en els llibres escolars. El seu anàlisi diacrònic es permet observar la seva evolució o involució d’acord amb les necessitats polítiques i socials. Aquest és el cas del mite de la feminitat, el qual, al primer terç del segle XX, es concreta en dos: el tradicional, de l’àngel domèstic, la dona burgesa, mare i mestressa, amb una educació d’adornament, i el de la regeneracionista, que es prepara intel·lectualment i professionalment per a bastar-se a si mateixa i servir als altres. L’arribada del règim republicà farà que aquest model evolucione al de ciutadanes republicanes, que gaudeixen d’igualtat de drets …
Història de l'educació de les dones. Codi 33914. Temari curs 2022-2023
2022
El document forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València Història de l’educació de les dones és una assignatura optativa del grau de Pedagogia, amb una càrrega lectiva de 4,5 crèdits, que tracta de fer visibles les dones en la història de l’educació en un intent de reescriptura no androcèntrica, que analitze com la variable gènere ha condicionat espais, activitats, organitzacions, currículums i, fins i tot, l’accés de les dones als diversos nivells educatius History of women’s education is an optional subject in the Pedagogy degree, with a load of 4.5 credits, that seeks to make women visible in the history o…
L'escola franquista: ni una, ni gran, ni lliure (1939-1962)
2005
"España: una, grande y libre" és un dels lemes que el franquisme va encunyar amb la intencionalitat de fonamentar la construcció del Nou Estat. Aquests tres principis es traduïen en una ideologia el nacionalcatolicisme, però, paradòjicament defineixen també el que era l'escola franquista: ni Una (subsidiarietat de l'Esta respecte l'esglesia catòlica), ni Gran (mancances en les infraestructures), ni Lliure (imposició del model pedagògic espanyol).
Emili o de l’educació, llibre cinquè
1989
El document forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València Traducció al català del capítol cinquè del llibre Emili o De l'educació, de Jean Jaques Rousseau
Dones batxilleres als anys 60. Entre el conservadorisme i la modernitat
2015
La histórica exclusió de les dones de l'ambit públic ha comportat que reberen una educació que les ha allunyades del poder economic,polític i social. No sols la Universitat, sinó fins i tot els estudis de Batxillerat, destinat s a formar l'elit de la societat, els han estat vetats. Després del parèntesi republicà, no seria fins els anys 60 quan les dones iniciarien una important incorporació als estudis de Batxillerat, fet al que contribuirien la creació de centres públics, pràcticament paralitzats durant trenta anys. Seria l'Institut José Segrelles d'Albaida el primer institut que es crearia des dels anys republicans a les comarques valencianes i afavoria, en els primers 60, que les dones …